Creat per: josepmariavia

AVUI VOLIA ESCRIURE SOBRE EL PROCÉS, PERÒ…

El 25 de febrer de 2014 vaig escriure (veure post “La meva intenció era escriure sobre la qualitat democràtic i el paper de les elits”) el següent:
“He escrit tota la meva vida. Escriure és per a mi una activitat imprescindible, una forma d’expressar el que porto dins, de comunicar. M’obliga a estructurar idees, pensaments, i a trobar canals adequats de sortida als sentiments. Però és molt més que tot això. És quelcom que m’ajuda molt en el meu intent,…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via Salut
0

“SE’NS N’HA ANAT EL PEPITU”

… Em va dir el germà d’en Pep Morell al tanatori de Sant Gervasi abans d’ahir. Amb en Jordi Morell vàrem estudiar Medicina junts fa gairebé 40 anys. Ens vàrem fondre en una abraçada emocionada, colpits pel buit que ens deixa la marxa prematura d’en Pep. Vaig conversar una estona amb la Babet, tot d’una vídua, i em vaig enretirar per deixar pas a la multitud d’amics i familiars que volien expressar-los-hi el seu condol. Vaig entrar a la sala…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via
5

LECTURES DE VACANCES I NOTES ESTIUENQUES

A veure què en penseu…
“Fuimos a la cena anual de Juan Sardá en el Ampurdán. Allí Amparo Soler Leal me dice: ‘Qué carta tan preciosa me has escrito’. Amparo está pálida, cargada de whisky, con sus tablas, con su ya bien sedimentada mezcla de espontaneidad y ego. Mónica Randall exhibe su belleza reposada, sus ojos admirables, y me saluda con efusión…”.
El Juan Sardà s’hagués pogut dir Joan Cerdà, per exemple. Però no se’n diu. Res a dir….

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via
0

ESCRIT “SOFT” D’ESTIU

Vaig arribar a aquell poble perdut un diumenge a la nit, tard, després d’estona de conduir. No havia sopat. Pretenia fer vacances i… alguna cosa més. El lloc es caracteritzava per la força del vent -com Lanzarote- i per tenir platges sorprenentment poc concorregudes en ple estiu, com a Lanzarote.
Els estius anteriors els havia passat precisament a Lanzarote i aquest… també tenia previst anar-hi, però qüestions pràctiques combinades amb motivacions profundes em van portar a aquest poble.
Trobar…

[ Més... → ]
dins: General Josep Maria Via
1

PARADOXES HUMANES


El  cel és de color gris. Contemplo un paisatge que, per a mi, normalment és blanc. No acostumo a freqüentar aquestes muntanyes a l’estiu. Malgrat avui és el primer dia de juliol, a fora la temperatura és de 7 graus i només són les 6 de la tarda. Ahir al vespre -parlant de blanc- va nevar, i de matinada hem arribat a 1 grau. Els tons verds de la muntanya són infinits. Els ocells canten. No s’escolta…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via Política Política sanitària
0

FER BALANÇ

La societat està organitzada, cada vegada més, per facilitar que la gent pugui evitar pensar. Google, Apple, Facebook, WhatsApp, Netflix, o la superfície comercial de torn, s’ocupen de què no disposem de temps per mirar endins, amb el risc que comporta de pèrdua del propi sentit d’un mateix, del ser, amb la conseqüent dificultat de retrobament, si és que queda capacitat, força i valentia per emprendre aquest camí. No és fàcil trobar el moment per fer balanç.
Es…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via Pensament
2

LA MEVA VERSIÓ DELS FETS

“Reclamo més veritat als mitjans. I sobretot menys mentida, i menys ficció i menys sobreactuació i menys cinisme”.
Carles Capdevila. Discurs de recepció del Premi Nacional de Comunicació.
En un moment de la història de la comunicació en el que s’utilitza l’eufemisme “postveritat” per referir-se a la mentida, lluitar per rebre un tracte just per part dels Media, pot esdevenir una tasca tant titànica com estèril, com contraproduent.
No cal mentir per fer mal. Desinformant, explicant uns fets determinats de…

[ Més... → ]
dins: Josep Maria Via País Política
5

MISCEL·LÀNIA PRIMAVERAL. UN DIA QUALSEVOL A BARCELONA

Surto a passejar pel barri i he d’esquivar ciclistes i vianants que caminen mirant el mòbil. Els primers circulen per tot arreu: pel carril bici, pels carrils normals, per les voreres, pels passos de vianants…
Entre els segons la varietat és altíssima: tots estem enganxats al mòbil. Veig una persona amb pantalons curts, samarreta, xancletes i una “montera” de torero, que en una mà porta una “Xibeca” i l’altra la té ocupada pel mòbil que mira atentament mentre camina fent ziga-zagues….

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via País Política
3

TARDOR I ESPERANÇA AL RIO DE LA PLATA

A Buenos Aires és temps de tardor, però aquests dies de primers de maig semblen més aviat d’estiu.
Em desperto tt just, quan la llum del dia comença a insinuar-se. He de pronunciar una conferència a la residència de l’Ambaixador de Gran Bretanya i un cotxe em recollirà d’hora a l’hotel. És la tercera vegada que m’hostatjo en aquest hotel en una mica menys d’un any i em comença a resultar familiar. Ja conec a alguns dels seus…

[ Més... → ]
dins: General Gestió Humanisme Josep Maria Via
0

LA MORT DE CARME CHACÓN O QUAN TOT S’HI VAL

Abans de parlar del malestar que m’ha provocat el tractament mediàtic de la mort de Carme Chacón, vull deixar clar el respecte que sento per la mort de qualsevol ésser humà. Si la desaparició és sobtada, brutal i qui mor és jove -morir als 46 anys que tenia Carme Chacón, és morir jove- l’impacte encara és més gran. Dit això, d’aquí a l’espectacle que em sembla que se n’ha fet…
“Només” he escoltat 15 minuts de notícies al…

[ Més... → ]
dins: General Humanisme País Política
2