General

LECTURES DE VACANCES I NOTES ESTIUENQUES

A veure què en penseu…
“Fuimos a la cena anual de Juan Sardá en el Ampurdán. Allí Amparo Soler Leal me dice: ‘Qué carta tan preciosa me has escrito’. Amparo está pálida, cargada de whisky, con sus tablas, con su ya bien sedimentada mezcla de espontaneidad y ego. Mónica Randall exhibe su belleza reposada, sus ojos admirables, y me saluda con efusión…”.
El Juan Sardà s’hagués pogut dir Joan Cerdà, per exemple. Però no se’n diu. Res a dir….

[ Més... → ]

Aquesta entrada té 0 comentaris

NORMES DE PARTICIPACIÓ

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.

L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.

Publica el teu comentari




Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

dins: General Humanisme Josep Maria Via
0

ESCRIT “SOFT” D’ESTIU

Vaig arribar a aquell poble perdut un diumenge a la nit, tard, després d’estona de conduir. No havia sopat. Pretenia fer vacances i… alguna cosa més. El lloc es caracteritzava per la força del vent -com Lanzarote- i per tenir platges sorprenentment poc concorregudes en ple estiu, com a Lanzarote.
Els estius anteriors els havia passat precisament a Lanzarote i aquest… també tenia previst anar-hi, però qüestions pràctiques combinades amb motivacions profundes em van portar a aquest poble.
Trobar…

[ Més... → ]

Aquesta entrada té 0 comentaris

NORMES DE PARTICIPACIÓ

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.

L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.

Publica el teu comentari




Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

dins: General Josep Maria Via
0

MISCEL·LÀNIA PRIMAVERAL. UN DIA QUALSEVOL A BARCELONA

Surto a passejar pel barri i he d’esquivar ciclistes i vianants que caminen mirant el mòbil. Els primers circulen per tot arreu: pel carril bici, pels carrils normals, per les voreres, pels passos de vianants…
Entre els segons la varietat és altíssima: tots estem enganxats al mòbil. Veig una persona amb pantalons curts, samarreta, xancletes i una “montera” de torero, que en una mà porta una “Xibeca” i l’altra la té ocupada pel mòbil que mira atentament mentre camina fent ziga-zagues….

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via País Política
3

TARDOR I ESPERANÇA AL RIO DE LA PLATA

A Buenos Aires és temps de tardor, però aquests dies de primers de maig semblen més aviat d’estiu.
Em desperto tt just, quan la llum del dia comença a insinuar-se. He de pronunciar una conferència a la residència de l’Ambaixador de Gran Bretanya i un cotxe em recollirà d’hora a l’hotel. És la tercera vegada que m’hostatjo en aquest hotel en una mica menys d’un any i em comença a resultar familiar. Ja conec a alguns dels seus…

[ Més... → ]
dins: General Gestió Humanisme Josep Maria Via
0

LA MORT DE CARME CHACÓN O QUAN TOT S’HI VAL

Abans de parlar del malestar que m’ha provocat el tractament mediàtic de la mort de Carme Chacón, vull deixar clar el respecte que sento per la mort de qualsevol ésser humà. Si la desaparició és sobtada, brutal i qui mor és jove -morir als 46 anys que tenia Carme Chacón, és morir jove- l’impacte encara és més gran. Dit això, d’aquí a l’espectacle que em sembla que se n’ha fet…
“Només” he escoltat 15 minuts de notícies al…

[ Més... → ]
dins: General Humanisme País Política
2

DELIRIS DEL SEGLE XXI O EL MENYSTENIMENT DE LA CONDICIÓ HUMANA


Presideixo el Consell Assessor d’una companyia que als meus companys i a mi, ens ha demanat que els ajudem a reflexionar sobre el procés del final de la vida i de tot el que envolta el moribund i els seus familiars abans, en el moment i després de la mort.
El Consell el formen companys metges, especialistes en cures pal·liatives, en medicina legal, medicina intensiva, psicooncòlegs, treballadors socials, especialistes en infermeria geriàtrica i en filosofia, teologia i bioètica.
Moltes…

[ Més... → ]
dins: Atenció General Humanisme Josep Maria Via Pensament Salut
4

ALLÀ ON VIU L’STEVE

Cap de setmana de final d’hivern, però de clima primaveral. Vaig anar a veure l’Steve al llogaret que va triar fa ja 10 anys per jubilar-se. El microclima del lloc feia que, en aquest hivern de clima primaveral, el dia, al migdia, semblés de principi d’estiu.
Tornant cap a Barcelona al capvespre recordava una cosa que em va dir: “A la vida hi ha algunes coses que mai podrem canviar. Penso en el passat i en els altres”.
Quantes…

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via Política
2

LA VALENTIA

El meu últim post, “El repte d’emplenar un paper en blanc, el plaer de llegir papers escrits”, ha provocat que diverses persones em comentessin que expressar sentiments en públic és exposar-se massa. M’han qualificat de “valent” per fer-ho. Fins i tot algú ha opinat que li semblava que el tema no era (referint-se a mi), “si ets valent o no; ets agosarat”, sentenciava.
La diferència, per a mi, és de matís.
Ser valent és una elecció conscient d’afrontar…

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via Pensament
7

EL REPTE D’EMPLENAR UN PAPER EN BLANC, EL PLAER DE LLEGIR PAPERS ESCRITS

Imaginem un dia plàcid, d’aquells en els que, des de que t’aixeques, sents que degustes cada instant. No hi ha pressa. Els moviments són suaus, parsimoniosos gairebé. Pots aprofitar una agradable passejada per fer alguna compra o simplement gaudir de la natura, de la força del paisatge, ja sigui una platja agermanada amb un mar encalmat o enfurismat, o una muntanya color verd intens o blanc de neu.
Tornes a casa, et recrees fent el ronso una estona abans de culminar…

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via País Pensament
6

DIES D’HIVERN A LA NEU


La tarda va caient a la vall en un ambient gratificant que proporciona molta pau. Fa fred. De matinada hem arribat a -12 graus. Ara fa -4. Els núvols van guanyant, poc a poc, la partida al sol. Tenen l’aparença de capes superposades de color gris. Varietats de grisos. Gris més fosc a dalt, una franja amb tons rogencs a continuació, seguida d’una de fosca que dona pas a la següent, que deixa entreveure certa claror filtrada…

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via País Pensament Política
5