Humanisme

AVUI VOLIA ESCRIURE SOBRE EL PROCÉS, PERÒ…

El 25 de febrer de 2014 vaig escriure (veure post “La meva intenció era escriure sobre la qualitat democràtic i el paper de les elits”) el següent:
“He escrit tota la meva vida. Escriure és per a mi una activitat imprescindible, una forma d’expressar el que porto dins, de comunicar. M’obliga a estructurar idees, pensaments, i a trobar canals adequats de sortida als sentiments. Però és molt més que tot això. És quelcom que m’ajuda molt en el meu intent,…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via Salut
0

“SE’NS N’HA ANAT EL PEPITU”

… Em va dir el germà d’en Pep Morell al tanatori de Sant Gervasi abans d’ahir. Amb en Jordi Morell vàrem estudiar Medicina junts fa gairebé 40 anys. Ens vàrem fondre en una abraçada emocionada, colpits pel buit que ens deixa la marxa prematura d’en Pep. Vaig conversar una estona amb la Babet, tot d’una vídua, i em vaig enretirar per deixar pas a la multitud d’amics i familiars que volien expressar-los-hi el seu condol. Vaig entrar a la sala…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via
5

LECTURES DE VACANCES I NOTES ESTIUENQUES

A veure què en penseu…
“Fuimos a la cena anual de Juan Sardá en el Ampurdán. Allí Amparo Soler Leal me dice: ‘Qué carta tan preciosa me has escrito’. Amparo está pálida, cargada de whisky, con sus tablas, con su ya bien sedimentada mezcla de espontaneidad y ego. Mónica Randall exhibe su belleza reposada, sus ojos admirables, y me saluda con efusión…”.
El Juan Sardà s’hagués pogut dir Joan Cerdà, per exemple. Però no se’n diu. Res a dir….

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via
0

PARADOXES HUMANES


El  cel és de color gris. Contemplo un paisatge que, per a mi, normalment és blanc. No acostumo a freqüentar aquestes muntanyes a l’estiu. Malgrat avui és el primer dia de juliol, a fora la temperatura és de 7 graus i només són les 6 de la tarda. Ahir al vespre -parlant de blanc- va nevar, i de matinada hem arribat a 1 grau. Els tons verds de la muntanya són infinits. Els ocells canten. No s’escolta…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via Política Política sanitària
0

FER BALANÇ

La societat està organitzada, cada vegada més, per facilitar que la gent pugui evitar pensar. Google, Apple, Facebook, WhatsApp, Netflix, o la superfície comercial de torn, s’ocupen de què no disposem de temps per mirar endins, amb el risc que comporta de pèrdua del propi sentit d’un mateix, del ser, amb la conseqüent dificultat de retrobament, si és que queda capacitat, força i valentia per emprendre aquest camí. No és fàcil trobar el moment per fer balanç.
Es…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via Pensament
2

MISCEL·LÀNIA PRIMAVERAL. UN DIA QUALSEVOL A BARCELONA

Surto a passejar pel barri i he d’esquivar ciclistes i vianants que caminen mirant el mòbil. Els primers circulen per tot arreu: pel carril bici, pels carrils normals, per les voreres, pels passos de vianants…
Entre els segons la varietat és altíssima: tots estem enganxats al mòbil. Veig una persona amb pantalons curts, samarreta, xancletes i una “montera” de torero, que en una mà porta una “Xibeca” i l’altra la té ocupada pel mòbil que mira atentament mentre camina fent ziga-zagues….

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via País Política
3

TARDOR I ESPERANÇA AL RIO DE LA PLATA

A Buenos Aires és temps de tardor, però aquests dies de primers de maig semblen més aviat d’estiu.
Em desperto tt just, quan la llum del dia comença a insinuar-se. He de pronunciar una conferència a la residència de l’Ambaixador de Gran Bretanya i un cotxe em recollirà d’hora a l’hotel. És la tercera vegada que m’hostatjo en aquest hotel en una mica menys d’un any i em comença a resultar familiar. Ja conec a alguns dels seus…

[ Més... → ]
dins: General Gestió Humanisme Josep Maria Via
0

LA MORT DE CARME CHACÓN O QUAN TOT S’HI VAL

Abans de parlar del malestar que m’ha provocat el tractament mediàtic de la mort de Carme Chacón, vull deixar clar el respecte que sento per la mort de qualsevol ésser humà. Si la desaparició és sobtada, brutal i qui mor és jove -morir als 46 anys que tenia Carme Chacón, és morir jove- l’impacte encara és més gran. Dit això, d’aquí a l’espectacle que em sembla que se n’ha fet…
“Només” he escoltat 15 minuts de notícies al…

[ Més... → ]
dins: General Humanisme País Política
2

DELIRIS DEL SEGLE XXI O EL MENYSTENIMENT DE LA CONDICIÓ HUMANA


Presideixo el Consell Assessor d’una companyia que als meus companys i a mi, ens ha demanat que els ajudem a reflexionar sobre el procés del final de la vida i de tot el que envolta el moribund i els seus familiars abans, en el moment i després de la mort.
El Consell el formen companys metges, especialistes en cures pal·liatives, en medicina legal, medicina intensiva, psicooncòlegs, treballadors socials, especialistes en infermeria geriàtrica i en filosofia, teologia i bioètica.
Moltes…

[ Més... → ]
dins: Atenció General Humanisme Josep Maria Via Pensament Salut
4

ALLÀ ON VIU L’STEVE

Cap de setmana de final d’hivern, però de clima primaveral. Vaig anar a veure l’Steve al llogaret que va triar fa ja 10 anys per jubilar-se. El microclima del lloc feia que, en aquest hivern de clima primaveral, el dia, al migdia, semblés de principi d’estiu.
Tornant cap a Barcelona al capvespre recordava una cosa que em va dir: “A la vida hi ha algunes coses que mai podrem canviar. Penso en el passat i en els altres”.
Quantes…

[ Més... → ]
dins: General Humanisme Josep Maria Via Política
2