Blog

LA MEVA VERSIÓ DELS FETS

Reclamo més veritat als mitjans. I sobretot menys mentida, i menys ficció i menys sobreactuació i menys cinisme”.

Carles Capdevila. Discurs de recepció del Premi Nacional de Comunicació.

En un moment de la història de la comunicació en el que s’utilitza l’eufemisme “postveritat” per referir-se a la mentida, lluitar per rebre un tracte just per part dels Media, pot esdevenir una tasca tant titànica com estèril, com contraproduent.

No cal mentir per fer mal. Desinformant, explicant uns fets determinats de forma tendenciosa, relacionant fets reals, però absolutament desconnectats entre sí, o simplement no situant correctament els fets en el temps cronològic, es pot desfigurar completament la realitat sense, en sentit estricte, dir una mentida. Per aquest motiu el ja enyorat Carles Capdevila parlava en termes que, de no tenir en compte això, podrien semblar estranys. Reclamava “més veritat”. I “menys mentida”. Semblaria que un fet és veritat o és mentida, però que no admetria un “més” o un “menys”. Ell sabia molt millor que jo que es pot donar una notícia que no reflecteixi per a res la realitat sense que cap frase agafada aïlladament sigui una mentida. La desinformació pot ser, però, absoluta, i qui vulgui saber què és el que va passar en realitat, mai ho sabrà llegint, escoltant, veient una notícia paradigmàtica de l’era de la “postveritat”.

Fa pocs dies va aparèixer en premsa una notícia relativa a la indemnització que vaig rebre l’any 2008, fa per tant 9 anys, de l’empresa MC Mutual (Mútua d’Accidents de Treball). De la notícia es desprèn que jo vaig ingressar 610.000 euros per la citada indemnització, la qual cosa no és certa i és fàcilment comprovable que no ho és. Mai cap de les empreses per les que he treballat m’ha ingressat la dita quantitat en concepte d’indemnització, ni per cap altre concepte.

La indemnització que vaig rebre corresponia a dues anualitats de salari i era la prevista en el contracte d’alta direcció si l’empresa desistia del mateix, com va succeir;  contracte que estava dins dels estàndards dels contractes d’alta direcció de l’època i que seguia fil per randa les condicions i paràmetres econòmics prèviament fiscalitzats i aprovats, en el temps de MIDAT Mutua, per part del Ministeri de Treball, i que en cap cas afectava ni havia d’afectar a fons públics o al pressupost de la Seguretat Social, com seguidament explicaré.

Abans, però, no vull obviar que en el subtítol de l’article de premsa en qüestió, es refereixen a mi com un “ex alto cargo de Artur Mas” i no és fins al cap de 8 línies que apareix el meu nom. Donat que aquest suposat fet res té a veure amb el tema que tractem, vull cridar l’atenció del lector en el sentit que tregui les seves pròpies conclusions sobre la intencionalitat de fer servir aquesta denominació per referir-se a mi en la seva manera de donar la notícia.

A banda, en sentit estricte, mai he estat ni sóc “ex alto cargo de Artur Mas”. I si ho hagués estat em semblaria molt bé i en res afectaria el que va succeir. Però el cert és que no he estat ni Conseller, ni Secretari General, ni Secretari Sectorial, ni Director General, ni Cap de Gabinet, ni res que es correspongui a un lloc d’alt càrrec amb Artur Mas. Val la pena assenyalar que mentre vaig estar al món mutual, entre 2004 i 2009, el President de la Generalitat era Pasqual Maragall primer i José Montilla després, essent Artur Mas Cap de l’oposició. Addicionalment l’administració tutelar de les Mútues d’Accidents de Treball durant aquell període, el Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, estava dirigit pel PSOE.

En l’article parlen de 12 suposades “salidas irregulares” (de directius de Mútues d’Accidents de Treball), però a l’únic que li donen un “protagonisme” que no em sembla ni innocent, ni ben intencionat, és a mi per haver tingut relació amb Artur Mas. Curiosament no esmenten que vaig ser nomenat membre del “Grup de treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària” pel Govern Maragall i ratificat pel Govern Montilla. Si ser membre d’un Consell Assessor o presidir el Consell Rector del Parc de Salut Mar -sense retribució en cap dels dos casos- és ser “alt càrrec” i del que es tracta és de referir-se a mi per la meva relació amb tercers, també em podrien denominar “ex alto cargo de Pasqual Maragall y José Montilla” o de Julián García Vargas, ja que quan era Ministre de Sanitat (PSOE) també em va designar membre de diferents comissions ministerials. El mateix que Romay Beccaria o Ana Pastor (PP) quan van ser titulars de la cartera de Sanitat.

Dit això, anem al fet, que a la notícia s’aborda de forma esbiaixada, de si la indemnització es va abonar amb diners de la Seguretat Social -per tant, públics- o amb diners pertanyents al patrimoni privat de MC Mutual.

Fa escasses setmanes, quan vaig tenir coneixement del litigi contenciós administratiu entre la Seguretat Social i MC Mutual, a propòsit -entre altres temes- de l’abonament de la meva indemnització l’any 2008, vaig descobrir que aquests diners, pel que es diu,  sembla que havien estat comptablement imputats incorrectament a “la caixa” de la Seguretat Social de MC Mutual, en lloc d’haver-se imputat al patrimoni privat de la Mútua. Doncs bé, la realitat és que l’any 2008 MC Mutual disposava en el seu patrimoni dels fons privats necessaris per fer front a la meva indemnització, i desconec si posteriorment aquesta entitat ho va comptabilitzar correctament o no,  fet totalment aliè i desconegut per a mi i que és posterior al pagament.

Per tant -i de moment- només vull puntualitzar alguns fets concrets i des del meu punt de vista, rellevants, concretament els següents:

  1. Quan vaig ser contractat per la Mútua (primer MIDAT Mutua i després MC Mutual), estava treballant a la meva pròpia empresa de consultoria internacional. Vaig ser convidat a participar en un procés de selecció dut a terme per la firma de headhunting Seeliger y Conde, i vaig ser seleccionat. Les característiques del procés van ser les pròpies que es segueixen per a la contractació de directius en el sector empresarial privat. Donat que no buscava feina -ja en tenia- mai hagués acceptat unes condicions laborals i salarials inferiors a les que tenia. Les vaig plantejar lliurement, i lliurement van ser acceptades.
  1. Donat que la Mútua, a banda del patrimoni privat, gestiona fons de la Seguretat Social per fer front als accidents de treball i les malalties professionals, el meu contracte va ser sotmès a l’aprovació -i va ser aprovat- del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. En cas contrari, és a dir, si el Ministeri hagués obligat a canviar les condicions, simplement no hagués acceptat i m’hagués quedat treballant a la meva empresa.
  1. El citat Ministeri va aprovar, doncs, les condicions, incloses les salarials i dins de les mateixes, les relatives a l’esmentada indemnització (dos anys de salari) en cas de desistiment del contracte; indicant que en cas d’haver de procedir al pagament de la indemnització “la part que excedís dels màxims autoritzats per a l’extinció d’una relació laboral comú (recordem que el contracte era d’alta direcció i per tant sense topalls pel que fa a la indemnització que s’acordi en cas de desistiment), aquest escreix, aniria a càrrec del patrimoni privat de la Mutua” i no del patrimoni de la Seguretat Social.
  1. Si en el seu dia MC Mutual va incórrer en alguna comptabilització incorrecta, és un fet totalment aliè a mi i posterior a la meva marxa d’aquesta Mútua; de la mateixa manera que ha estat aliè a mi el procés contenciós administratiu que cita la notícia de premsa, en el que no he estat part i en el que no m’han citat mai, fet que em provoca una clara indefensió.
  1. El cobrament de la indemnització que em corresponia com -en aquest cas sí- alt càrrec, en ser cessat en les meves funcions, no és incompatible amb altres relacions laborals puntuals y posteriors amb la Mútua, de diferent naturalesa i amb altres funcions diferents a les pròpies d’un alt càrrec. Qüestionar aquesta realitat seria tant com per exemple, pretendre que un periodista cessat com a director d’un Media i contractat per aquesta responsabilitat mitjançant un contracte d’alta direcció, no pogués tornar a la feina de periodista comú i corrent, a través d’un contracte laboral (Estatut dels Treballadors) o d’una relació mercantil o altres.

Fins aquí la meva versió dels fets a dia d’avui. Evidentment em reservo el dret d’analitzar la sentència de la reclamació de quantitat que m’ha fet MC Mutual que, recordem, obeeix a la seva vegada a una sentència del litigi seguit, abans esmentat, entre la Seguretat Social i MC Mutual. Litigi del que no vaig tenir coneixement, ni formar part, ni per tant possibilitat de defensar-me.

En funció, doncs, de com sigui l’eventual tractament públic que se li doni en el moment que es conegui, em manifestaré o no. Preveig que aquesta sentència serà recorreguda i per tant, trigarem encara mesos en conèixer el veredicte final. Parlar-ne gaire abans, pot tornar a ser parlar per parlar o per perjudicar.

Be Sociable, Share!