Blog de Josep Maria Via

UNA VISIÓ DE L’HOME I DEL MÓN ACTUAL. UNA DE TANTES…


El que em mou a escriure aquest post és la naturalesa, l’essència humana, no la política. Ho faig a partir de la lectura de tres articles -que reprodueixo en part- el passat cap de setmana. Dos d’ells es situen en el món polític però a la meva manera de veure, reflecteixen bé aspectes essencials de la condició humana. Els tres, de forma diferent, permeten pintar un tros del món en el que vivim, ara i aquí.
El professor de filosofia…

[ Més... → ]
dins: Economia Humanisme Josep Maria Via País Pensament Política
2

LES VIDES I LES MORTS DE L’AMIC RAMÓN GEFAELL, AMB TOTA L’ESTIMA

Fa dies que volia escriure sobre l’impacte que em va provocar la mort de l’amic Ramón Gefaell de la Peña. Necessitava però prendre una mica de distància per evitar entrar en records massa durs d’expressar i en judicis innecessaris, fruit de la tristesa que la seva mort em va provocar en fer-me reviure intensament la seva primera vida de jove i en especial la imatge que tinc de la seva segona vida, dels últims 28 anys.
Per a mi Ramón Gefaell…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via País Pensament Política Salut
5

EL MODEL SANITARI CATALÀ I EL NOU EQUIP AL DEPARTAMENT DE SALUT

No escric sobre sanitat des del 29 de juny de 2015 i sobre política des del 27 de setembre de l’any passat.
Per què? Si llegiu els meus últims posts, veureu que el que em mou va cap a altres direccions.
Això vol dir que no m’interessa el que va ser, i encara és en gran part, el meu sector professional?
No. El que no m’interessa és el tipus de tractament que es dona al tema i la crispació que l’envolta. En els…

[ Més... → ]
dins: Gestió Hospitals País Política Política sanitària Retallades Salut Sistema sanitari
3

MONS SUPERPOSATS (i 8). EPÍLEG

“La razón por la que los humanos cometen tantos errores de juicio y de conducta, y conocen tantos sufrimientos, es porque no saben lo que han venido a hacer a esta tierra. Vienen y se van… ¿De dónde vienen? y ¿a dónde van?, lo ignoran. A estas dos preguntas solo hay una respuesta: Dios.
Hemos salido de la Fuente divina y un día volveremos a ella. A lo largo de nuestras múltiples encarnaciones ¿por qué caminos tendremos que…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Josep Maria Via Pensament Sin categoría
4

MONS SUPERPOSATS (7). LA LLUM ETERNA

La casa de l’Agnès a la Provença era antiga, de pedra mil·lenària, preciosa. Pau, silenci, vistes precioses sobre camps de lavanda…
Com deia el propi Abraham J. Steinberg (veure post anterior), estava preparat per l’etapa final de totes les etapes i el retrobament amb l’Agnès va simbolitzar aprovar la gran assignatura pendent que l’havia portat a haver de transitar per tantes existències. No només va viure en pau i harmonia l’amor amb ella, sinó tot el que representava…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Pensament
2

MONS SUPERPOSATS (6). RETROBAMENTS


L’endemà de bona hora Abraham J. Steinberg va, com aquell que diu, trepitjar els carrers de Barcelona per primera vegada.
Va baixar pel Passeig de Gràcia en direcció cap al mar. Va travessar la plaça de Catalunya en diagonal fins a les Rambles i inevitablement va experimentar, amb moderació, el policroisme i la multietnicitat de les Rambles. Va gaudir del mercat de la Boqueria, plenament conscient que havia esdevingut una atracció turística més. Tot seguit pel carrer Ferran…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Pensament
5

MONS SUPERPOSATS (5). BARCELONA

Finalment Abraham J. Steinberg va decidir viatjar a Barcelona. Va llogar un apartament al Passeig de Gràcia. Alguna veu interior l’indicava que havia de ser allà. La vida que portava era austera i no s’adeia amb aquesta tria. Però el mòbil no era material. Era d’un altre ordre. Havia d’estar al Passeig de Gràcia i va contractar el primer que va trobar per internet…
“Vaig arribar a Barcelona cap al migdia. Era primavera i un taxi em va…

[ Més... → ]
dins: Humanisme País Pensament
4

MONS SUPERPOSATS (4). UN PAÍS ANOMENAT HIVERN

“Mon pays c’est l’hiver”
Gilles Vigneault

És impossible de determinar quants dies va estar Abraham J. Steinberg al seu país. Sembla ser que algunes nits es va quedar adormit en algun sofà de la sala màgica de la vella mansió familiar. L’endemà quan es despertava anava a l’hotel on esmorzava i es dutxava per revifar-se i s’arreglava. El vell casalot no estava en condicions d’ésser habitat.
Durant les moltes hores que va passar a la sala màgica, de nit i…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Pensament
2

MONS SUPERPOSATS (3). EL RETORN ALS ORIGENS

Una vegada a Europa, a Londres, l’Abraham J. Steinberg va trigar un parell de dies en viatjar i arribar al seu país natal. Es difícil saber quants dies va romandre-hi abans d’anar a Barcelona.
Però de tot el que reflecteix el manuscrit, l’essencial per comprendre la seva història es concentra en tres fragments.
Aquest és el primer:
“No sabria explicar què, quina força, quin estrany fenomen, em va portar a voler tornar al meu passat.
De fet era com anar a…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Pensament
4

MONS SUPERPOSATS (2). EL PAÍS DELS CLÒNICS

Ja em vaig referir al retorn d’Abraham J. Steinberg a Europa, anys després d’haver abandonat el vell continent. També a la seva decisió sobtada de visitar Barcelona durant aquell viatge cap a la recerca del que era desconegut.
Però abans val la pena endinsar-se en els motius –difícils d’explicar amb paraules- i sobretot en alguns aspectes de com van ser les dècades viscudes lluny d’Europa, en un indret dels més freds del món.
El document que, no sé com, va arribar a…

[ Més... → ]
dins: Humanisme Pensament
2