21
set.
17 de setembre de 2026
Avui fa 38 anys que va néixer el meu primer fill, el Pau. Aquell naixement, com el de l’Oriol el desembre de 1993, sempre els he sentit com els moments...
13
set.
Dijous 10 de setembre de 2026
Aquest matí m’he despertat amb fresca. Feia tant de temps que no la sentia que, durant uns instants, m’ha semblat una novetat. No, no es tracta d’una frase feta...
01
set.
Saramago, les males puces i el fil invisible
El juliol passat vaig tornar a entrar a A Casa, al poble de Tías, a Lanzarote, a la casa, el jardí i la biblioteca de José Saramago....
12
ag.
Lanzarote, encara...
Lanzarote segueix sent Lanzarote i, malgrat l’obvietat rajoyniana de la frase, per a mi ho segueix sent especialment. Si poseu "Lanzarote" al cercador del bloc, trobareu els posts —no sabria dir quants— escrits...
25
jul.
L’esperança després de la decepció
En el post anterior vaig reflexionar sobre la construcció i la posterior degradació del model sanitari català a partir de les qüestions que em va suscitar la lectura d’Anatomia de...
22
jul.
Esperança sense optimisme
He llegit Anatomia de l’esperança, de Francesc Torralba, des de la proximitat i el respecte intel·lectual, però sobretot des de l’afecte que li tinc i de l’amistat que ens uneix. Comparteixo bona...
10
jul.
La Palma i El Hierro, juny de 2026
He tornat de La Palma i d’El Hierro amb la sensació d’haver conegut dues illes i, alhora, dues maneres de viure una mica al marge. No al...
29
maig
Llibres que arriben massa aviat
Dec a la senyoreta Guitart, professora de literatura francesa, una part essencial d’aquella primera obertura cap a França, cap als llibres i cap a una forma de coneixement que jo...
SOBRE
JOSEP MARIA VIA
Sóc metge, he treballat en el camp sanitari, en recerca, consultoria i en el món de l’empresa. Detesto la visió ortodoxa de les coses i del món.
Visites totals:
